El gravat i l'estampa
La paraula gravat fa referència a una part del procediment per
a obtenir una estampa.
Entenem que un gravat és la matriu original, una planxa de metall,
de fusta o de qualsevol altre material que una vegada "treballada"
és susceptible de rebre tinta i ens permet traslladar la imatge
al paper.
A l'estampa també l'anomenem prova, i és el resultat d'aplicar
tinta i pressió a una planxa matriu prèviament gravada.
|
La calcografia
Aquest terme fa referència al gravat damunt metall (coure, ferro,
zinc...). La imatge està incidida a la planxa matriu. La tinta
és diposita a les incisions gravades i d'aquestes és transmet
al paper.
|
Xilografia:
Gravat a la fusta o linòleum que consisteix
a rebaixar i entallar amb gúbies i burins les parts de la superfície
de la planxa que han de quedar blanques en l'estampa, tot deixant en relleu
la superfície llisa per a ésser tintada i estampada sobre
el paper.
|
Burí o talla dolça:
Dins el conjunt de tècniques que anomenem d'incisió directa,
el burí o la talla dolça és de les més antigues,
deriva directament del món de la orfebreria. Amb el burí
s'incideix directament sobre la planxa.
|
Punta seca:
L'eina és realment la que dona nom a la tècnica, amb una
punta d'acer molt dur i esmolada dibuixem sobre una planxa matriu incidint-hi.
El resultat és una línia càlida, amb un aire de vibració.
Aquest efecte es deu a les rebaves que s'han aixecat a la planxa al dibuixar.
|
Manera negra o "Mezzotinta"
El "berceau" és un instrument metàl·lic
semicircular i dental a la part inferior. si apliquem un moviment de va
i bé aixequem estries en el metall que acolliran tinta. El resultat
final dóna al negre una profunditat abellutada única. La
gamma de valors s'aconsegueix brunyint o rascant la superfície
de la planxa. L'efecte de la "Mezzotinta" és molt pictòric,
sense la presència de trames lineals, històricament s'ha
utilitzat molt per a estampar amb color i com a mitjà per a pintures.
|
Puntejat:
El puntejat consisteix a dibuixar damunt la planxa a partir de l'acció
directa de ruletes i o puntes, es modela la imatge a partir de petits
punts, l'efecte és molt delicat i substitueix els traços
rectilinis de les talles.
|
Aiguafort:
L'Aiguafort és la tècnica mare de la calcografia i a partir
d'ella deriven la majoria de les tècniques del gravat.
L'artista grava les zones volgués a partir d'una solució
d'àcid nítric (aiguafort), perclorur de ferro, o amb àcid
clorhídric.
La planxa de metall s'ha de protegir de l'acció del mordent amb
un determinat vernís. Una vegada coberta la planxa amb vernís,
es dibuixa deixant el descobert el metall. En acabar el dibuix, submergim
la planxa en la solució de mordent per què hi incideixi.
Recordem els gravats a l'aiguafort de Rembrandt i la seva depurada tècnica.
|
Aiguatinta:
Amb aquesta tècnica és persegueix obtenir una retícula
arrodonida que dóna l'efecte de tinta plana amb tota una àmplia
gamma de valors. Aquesta petita trama regular s'obté a partir de
l'adhesió de pols de resina de colofònia damunt la superfície
de la planxa. És Francisco de Goya qui dóna una veritable
categoria a l'aiguatinta combinant aquesta tècnica amb la de l'aiguafort
en les seves famoses sèries: Los caprichos, Los desastres de la
guerra, La tauromaquia i Los proverbios.
|
Vernís tou:
S'estén vernís tou (un tipus de vernís de composició
més grassa) damunt la planxa i s'hi col·loca al damunt un
paper amb una determinada rugositat. Es dibuixa pressionant el llapis,
i al retirar el paper obtenim una planxa dibuixada amb la empremta del
traç i la rugositat del paper. L'efecte que aconseguim i que passa
a l'estampa és el d'un dibuix fet amb llapis gras damunt paper.
|
Carborúndum:
El carborúndum o pols de silicat és una pols abrasiva de
gran duresa que adherim damunt la planxa generalment amb vernissos, resines
sintètiques, materials adhesius… El resultat es similar a
l'aiguatinta però molt més contundent, s'obté un
ple de tinta absolut. El carborúndum i per derivació les
tècniques que anomenem "additives" són combinacions
de diferents procediments d'adhesió de materials a la planxa obtenint
formes i dibuixos rics en textures.
|
Estampació calcogràfica:
Una vegada gravada la planxa la netegem bé de vernissos i procedim
a entintar-la procurant que la tinta penetri bé en els solcs del
gravat.
Estesa tota la tinta, retirem la que sobra fregant amb unes gasses suaus
(tarlatana) la superfície de la planxa. Quan tenim la planxa entintada,
el paper humit i previst el lloc exacte de la impressió procedim
a l'estampació: Aquesta s'efectua aplicant la pressió d'una
premsa que anomenem TÒRCUL. La planxa cedeix al paper la totalitat
de la imatge impresa, l'efecte en el paper és per tant la d'un
mirall, inversa i simètrica en relació a la planxa matriu.
|
