El veneren com un mestre, quasi com un Déu.
Si ho diuen... jo què vol que li digui, a mi ja m’agrada. Ja està be que quan un té certa edat el reconeguin

Té un do a les mans?
Jo crec que sí. Ja s’hi neix així. I després de 70 anys de remenar fang, també en vas aprenent

Ha mort la imatge religiosa?
No. Ha baixat molt, però jo ara he fet una Dolorosa i un Sant Francesc Xavier. No m’agrada gaire. Però si t’ho encarreguen, bé ho has de fer.

Qui ho encarrega?
Particulars. Ho volen per posar a una «hornacina» de casa seva.

Quan pot costar?
Una de 30 centímetres, uns 700 euros. I un conjunt de cinc persones, que és un mes de feina, uns 2.000-euros

És veritat que al Vaticà hi ha una figura seva?
A la Biblioteca del Vaticà, sí. És un naixement. Me’l va encarregar un nunci i la vaig donar personalment al Sant Pare. Vaig anar a Roma expressament amb la senyora

.
Veig que en té un bon record.
El record que tinc és que als sis mesos la duana espanyola em demanava per què una figura meva havia sortit d’Espanya i no havia tornat a entrar.

L’acusaven de contraban d’art?
No ho sé, però no em van deixar tranquil fins que els vaig ensenyar la foto meva amb el Sant Pare (riu).

Vostè és un home religiós?
Doncs no.

És pot fer art religiós sense ser religiós un mateix?
Oh i tant! Et donen una estampa de Sant Llorenç, tu busques a l’arxiu com era Sant Llorenç i, apa, fas un Sant Llorenç. Miri si és fàcil. O bé el faig de memòria.

Se sap tots els sants de memòria?
Un cop un em diu: com és possible que facis els sants de memòria i sap que li vaig dir?

Què?
Si em pagues el viatge al cel, pujo veig com és i torno, ha-ha-ha.

S’atreviria amb un motorista o una hostessa?
No. Això ja no ho faria. Només figures típiques: pagesos, ramaders i sobretot figures de pessebre.

Per què no se’l reconeix com un dels bons escultors catalans?
Perquè tampoc he estat d’aquells que van al darrere de la gent. Jo sempre he esperat que vinguin a mi he-he

.
Funciona el sistema?
Home, costa més. Costa molt més

.
El perjudica viure a Olot?
Potser sí perquè a Olot hi ha molt savi. Tothom se’n sent d’artista. Hi ha massa artistes a Olot

.
Em referia que potser era massa lluny de Barcelona.
No. No hi fas pas res això. El meu problema sempre ha estat no saber-me infiltrar.

Potser si fes figures més grans...
N’he fet alguna, però s’hi està massa. M’agrada ser més ràpid. Per això pinto aquarel·la sap? Perquè va ràpida.

Se sent més pintor que escultor?
No. Jo sóc escultor.

Modela de manera intuïtiva o racional?
Treballo de manera molt impetuosa, molt espontània. No m’ho rumio molt, no. Em va sortint

.
A vegades falta la inspiració?
Això sí. No em passa gaire, però a vegades passa.

No té por que un dia facin un motlle d’una obra seva i es reprodueixi a milers?
Ja m’ho han fet. Als basars xinesos venen una figura meva, però és perquè és molt senzilla. Les de debò són tan complicades que no en pots treure un motllo.

Per què?
La meva figura té molts racons, molts plecs. No es pot amotllar

.
Avui en dia hi ha tecnologia per tot.
Miri, un cop un fonedor de bronze em va encarregar una figura i li vaig dir que no perquè jo ja veia a venir que en faria un motlle

.
Li va veure el llautó

DES DELS 4 ANYS
Va ser més que precoç. El seu pare ja era figuraire i escultor i ell, a la tendríssima edat de 4 anys, ja li feia oques i gallines de fang.
«A les primeres beceroles el meu mestre va ser el meu pare, que feia molta imatge religiosa, diu. Però no he tingut fills o sia que això s’acabarà amb mi. Ara que, ves a saber, potser hagués tingut un fill i hauria estat oficinista».

http://www.turismoyarte.com/regiones/catalana/tarragona/espluga_de_francoli/espluga_de_francoli19.htm